dimecres, 9 de maig de 2012

Via Regordane


Camí de pelegrinatge medieval que te la seva arrel en la dominació romana de la Gàlia


L'origen del nom

El camí pren el nom del pays que travesa, doncs Régordane es una provincia entre Alès, Pradelles i Largentière, sent per tant un eix estratègic i econòmic entre la Mediterrànea i l'interior del país.

Si el terme Régordane no sembla crear dubtes, la denominació de Via, Camí, Sender sí que ha generat les seves polèmiques. Sembla ser que la més correcta és "CHEMIN DE RÉGORDANE", d'acord amb els textos històrics. L'expressió de Via Régordane és consecuència de la romanització de les paraules franceses que apareixen a partir del s. XVIII.

Història

El bon clima dels s.XII i XIII afavoreixen les produccions agricoles i l'economia, les poblacions creixen i es milloren les comunicacions. El Camí Régordane és millorat, empedrat i es construeixen ponts. També es cobren peatges per a protegir els comerciants dels atacs de bandolers.
El tractat de 1308 trasllada la frontera fins a la vora del Ròdan traslladant-se el trànsit de mercaderies i provocant l'abandonament d'aquest camí.
És a partir del s.XVIII quan torna a recuperar una certa importància quan el rei fa arreglar el camí per a portar peces d'artilleria a la zona.

El camí avui

Els pelegrins i els senderistes han remplaçat avui als comerciants i el Camí Régordane s'ha convertit en un sender de Gran Recorregut (GR700) que està senyalitzat des de Puy-en-Velay a St. Gilles du Gard. Aquest sender reprodueix només una part de l'itinerari històric.



11 comentaris:

  1. Dijous 16 d'agost de 2012
    Ja heu arribat al vostre punt de partida, Puy en Velay. Espero que dormiu bé aquesta nit, demà comenceu a caminar.
    Molta sort, ànims i endavant.
    Una abraçada
    Pilar

    ResponElimina
  2. Primera etapa feta. Sou a Bizac després de caminar 11km en pujada i carregant 10kg de motxilla a l'esquena. Déu n'hi do, però heu arribat per dinar i teniu la tarda per descansar; a la nit un sopar lleuger i a dormir, que demà us espera una etapa més llarga fins a Landos.
    Petons
    Pilar

    ResponElimina
  3. Ja sou a Landos. Aquesta etapa ha estat de 16km i més planera que la d'ahir. El païsatge és bonic i no heu patit massa calor.
    Esteu cansats però bé físicament i molt animats. Demà anireu cap a Langonge, etapa d'uns 20 km i amb més desnivell, és a dir, més "durilla" però segur que hi arribareu bé.
    Molta sort pelegrins!
    Pilar (la pelegrina consorte)

    ResponElimina
  4. Avui els nostres pelegrins han arribat a langogne, i han creuat el "bosc de la bestia". Han sortit a les 7:10 i han arribat a les 13:10. Sembla ser que el paisatge ha estat una meravella: volcans, boscos de pi negre,camps de llenties, blat. En arribar a Pradelles s'han trobat amb un preciós poble medieval.
    Avui el cansament els ha començat a passar factura, principalment degut a la forta calor que ha fet.
    Bé, de tota manera han tingut temps per anar-se'n recuperant després d'un bon dinar, un reparadora migdiada i una bona dutxa.
    I demà mes!
    Pilar

    ResponElimina
  5. Ja esteu al punt de partida de l'etapa de demà: La Bastide; poble petit amb tres hotels i una oficina de turisme molt visitada pels excursionistes ja que la zona val la pena.
    Tema del dia el de sempre: la forta calor que fa que els nostres pelegrins arribin molt cansats al seu destí. Cal saber on és límit i emprar el sentit comú, cosa que ells ja fan.
    Una abraçada
    Pilar

    ResponElimina
  6. L'etapa d'avui ha inclòs una visita molt interessant al poble medieval de La Garde Guerin: fotos, fotos! (em penso que en porten fetes unes quantes...). Quan han arribat a destí, a Villefort els ha caigut un "fort" aiguat i no ha parat de ploure en tota la tarda i més a hores d'ara està fent força fresca. Quina sort, aquí a Barcelona ens estem rostint!
    Bona nit

    ResponElimina
  7. Després de la tormenta d'ahir el temps ha refrescat, però només fins que el sol ha començat a escalfar i de quina manera! Els habitants dels pobles que els nostres pelegrins, el Carlos i l'Albert, van travessant comenten que feia anys que no havien tingut una onada de calor com la que està fent aquest dies. Però malgrat tot, hores d'ara ja els tenim recuperant forces a l'Hotel Quatre Saisons de Chamborigaud, setena etapa del Camí. Demà deixen els boscos enrere i comencen els trams més "desèrtics", llargues pistes a ple sol...
    Vinga, que ja només queden tres dies per acabar!
    Pilar

    ResponElimina
  8. Avui ha estat un dia intens: caminada de 20km i intent de visita al castell de Portes perquè un cop hi han arribat, després d'una pujada considerable, resulta que estava tancat!
    Ara el Carlos i l'Albert són a Alès, final de la vuitena etapa. La calor continua sent la seva companya. Esperem que demà afluixi una mica.
    Bona nit i bon descans
    Pilar

    ResponElimina
  9. Per fi!, ja són a Nimes i demà cap a Sant Gilles du Gard: final de trajecte! Demà es trobaran amb un bon grapat de pelegrins que cada any fan aquesta caminada "el pelegrí d'un dia" i junts caminaran els 20km que hi ha entre ambdós pobles que transcorre per una pista. Esperem que la calor no sigui tan forta perquè a aquesta zona de França està picant de valent.
    Que vagi super bé!!
    Pilar

    ResponElimina
  10. Últim dia i la calor no perdona. Avui a Sant Gilles du Gard ha estat festa grossa. El Carlos ha portat la imatge de Sant Gilles al damunt de les seves espatlles durant la processó; aquesta s'organitza cada any un cop el nombrós grup de pelegrins han arribat de la caminada. La celebració s'acabarà amb un sopar de germanor.
    Carlos i Albert, ja heu acabat el vostre Camí. Moltes felicitats!
    Fins aviat.
    Pilar

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari.